Camí de Santiago en btt.

Pel Coll de L´escorpí

Sortida de Diumenge una mica atípica…Rara perquè sí. Aixo que hi havía la majoría del “ a pike”. Tot semblava pronosticar un día a tope. Pero nó, al millor del día va estar anar al Tramuntana ; dues rondes de cervesa, morro fregit, carn amb salsa, etc. Be aixó va ser el final.
Com sempre a aquesta epoca, a les 9´00h. a la BP. Hi som quasi be tots; ROSILLO , RIGAU, CESAR, ABEL, EMILI “ El King “, PACO, JORDI i mi menda. En PACO abandona abans de començar, ha vist les cares dels presents i ha pensat; avui les passaré putes…Diu que sen va a veure si troba en FELISARIO, adeeeeu.
Arranquem cap a la Carretera de Tossa, Monticalvari .Intento trobar un corriol que porta al km.2 de la Carretera de Tossa, just abans dels cuatre camins. No es possible, portem 4 km. i ja en falten dos, o s´han perdút o han tingut avaría. Arriban al cap de cinc minuts…Reagrupament…Seguím que no ha estat res.
La semana passada ja havíem quedat amb en ROSILLO que iríem a fer un enllaçat de tres corriols nous que várem descobrir fa unes setmanes junt amb un de nou que es veia a través del Google Earth…Després de molt buscar, i buscar…( N´hi había un que començava a renegar ) el trobém i…Comença l’hora de la veritat…Haaaaala tots a saco cap abaix, el cul a tocar de roda per no volcar…Un corriol, dos, el tercér es el més “chungu”, en RIGAU comença a queixarse mes del compte…Que guapo, quins escalons, tremendo. L´hi comento al” King” i a l´Abel si volen tornar a baixar per fer un vídeo…En RIGAU s´acava emprenyant del tot i fot el camp. Un altre que s´en va. Quin día. Fem el vídeo que per cert ja está a YOUTUBE. El últim corriol es el més cachondo…És una recta bastant empinada de pedres soltes que agafas una velocitat bastant elevada…Jo vaig al devant, peró de sobte m´entra el canguelis, freno més del compte i en JORDI que em venía al darrera está a punt de menjar-se la meva roda…Per evitar´ho es tira al terra i en ROSILLO que venía al darrera seu ,una mica més i l´hi passa per sobre ( jo sentía molts de crits peró no veia res ) vinga cachondeo…La millor part del día, apart de les tapes al Tramuntana.
Pujem en direcció al Montclar i decidím fer una pista que ningú había fet fins a les hores…En ROSILLO diu; Tranquil que hi han roderes de motos, segur que porta a algún lloc…jejeje…S´acaba, s´acaba, s´acaba. Hem de tornar enrera ,peró un il-luminat que es diu ABEL l´hi sembla que s´intueix un camí entre les mates…Hala som-hi…A escalar, la bicicleta a l´esquena, pujant per unes roques que molta gent no hi passaría ni a peu…Arribem al Montclar, i cap a baix que es fa tard i s´acaba el morro…decidím baixar pel Coll del Escorpí…Tremendo…En JORDI que no se que s´havía fumát anava com una moto, impossible seguir-l´ho, jo segón, el “King “ tercér que consegueix adelantarme a prop del final…Arribem als Tres Camins, Casanova…jejeje…Tobogans haaaaala tots a saco…Burro l´últim. Ufff, quín día de baixades. Només 25km…Espero que la setmana propera la ruta sigui més llarga. Per cert. EL DIVENDRES ES FESTA!!!!! Siau.

NARCIS

ORIENTACIÓ

1ª Copa Girona-O - Vila de Blanes - Diumenge 01.02.0910:23 Pip-pip-piiiiiiip. Surto de la carpa seguint l'únic camí que em mostra el mapa A1. Tot i que dosifico perquè l'últim tram és de pujada, arribo a la porta del Jardí Botànic Marimurtra bastant ofegat. Mentre pujava he tingut temps de fer un cop d'ull al mapa A2 i el Score no deixa masses alternatives. 64-65-63-66-67 és la meva elecció, no sé si la millor, però la que trio quan vaig a 170 ppm. No trigo en sortir del Jardí i giro el mapa, em situo i surto a la recerca de la fita 1, la marco i com l'últim tram és de pujada, decideixo caminar per arribar “fresc” a la zona de bosc. Localitzo sense problemes la fita 2 i deixo l’asfalt, intento seguir el verd 2. Il·lús! Tot i que localitzo la 3 bastant ràpid, m'adono que aquesta zona és massa tècnica per al meu nivell i he d'anar a poc a poc. M'encallo en la 4 (que apareix a la meva esquerra, quan jo la buscava per la meva dreta, jojojo), les següents les vaig trobant amb més o menys dificultat fins que surto del bosc després de localitzar la 10. Ara toca córrer, em llenço per la baixada a la recerca de la 11 i la sensació de baixar bastant ràpid donant grans gambades (tap....tap....tap....tap....) s'esvaeix quan m'avança una mena de “correcaminos” que dóna uns passos de pollet a gran velocitat (tap-tap-tap-tap-tap-tap). Algun dia aprendré a córrer? En fi, sense grans problemes localitzo les balises urbanes i arribo a meta. L’Abel només m'ha tret dos minuts (4rt) i jo em dono per satisfet amb el meu 6e lloc a uns 10 minuts del primer. Després del lliurament de premis, donem un cop de mà per recollir el material i tinc el plaer de recollir unes quantes balises amb un dels millors orientadors del Club Grions, que sense esbufegar va donant-me algun consell mentre jo, atent a les seves indicacions i intentant seguir el seu ritme, semblo una foca en zel. Per cert, també ens va acompanyar en Manolito i sembla que s’ho ha passat bastant bé ja que repetirà la setmana que ve a Girona. Algú més s'anima?

CESAR

El camí de la font de la guilla

BIKERS PASSATS PER AIGUA Diumenge matí, 9´00h. no hi ha ningú al lloc de trobada habitual. Normal, està ploguen...en pocs segons arriba en JORDI amb la furgoneta...ROSILLO, FELISARIO, PACO, ja hi som tots. Molts mes dels que em pensava. Al moment ens trobem tots dins la furgoneta amb las bicicletes, mirant-nos amb cara de tontos com diguen. ¿ Que fem ?. segueix ploguen...al cap d'Una estona en PACO i en FELISARIO decideixen abandonar el vaixell i opten per la lògica: Anar al Tramuntana a fer un cafè i cap a casa...matí perdut penso jo.segueix ploguen..Sembla que afluixa una mica...animo als altres a sortir...O ara o mai. Som-hi.Comencem a pujar cap a Casa Nova per els "tobogans", cuan de sobte jejeje...el diluvi universal.Crec que mai m'havia mullat tan, portava una emprenyada a sobre tremenda, i a mes només feia que pensar en els altres dos que estarien fen un cafè ben calentets al bar...be, seguim pujant. arribem a la Urbanització, mort de fred pregunto que fem, si pleguem o seguin...la consigna es seguir, però sense parar, no podem deixar de pedalar perquè quedarem glaçats...som-hi...començem a pujar per el camí de la Font de la Guilla, tot el camí semblava una riera, una passada, que guapo...pasat el encreuament amb el camí de la Murtra la riera es converteix en un riu, tremen-do ( veure video ).La Creu D'En Barraquer, La Trencada, seguim en direcció a Can Cabanyes, cuan de sobte girem a la dreta per fer un corriol que no havíem fet mai i enllacem amb dos més, també inèdits, per anar a parar a baix del tot, a la riera, ...tremendo...veure la cara de satisfacció que fèiem era una passada.Decidim baixar per la "V", i...quina sorpresa...el petit rierol que sempre ens trobém s´ha convertit en un riu...impossible de passar ,ni en bici, ni sense. En JORDI i en ROSILLO S'en van per el marge dret intentant trobar un pas per no haberse de mullar. Quina es la meva sorpresa, cuan veig que una bicicleta baixa surant pel riu...pensava que s'havien afogat tots dos. Es veu que la corrent la va arrastrar cuan intentaven passar...a que no sabeu qui es va ficar al riu amb l L'Aigua fins als genolls per evitar que la corrent s'emportés la bici...glaçat vaig quedar...cachondeo major...hem de tornar cap a casa corrent...en fín, petita sortida, peró de les mes autenticas que hem fet últimament, vaig disfrutar com feia temps que no ho havia fet...SALUTACIONS molt cordials .NARCIS