El camí de la font de la guilla

BIKERS PASSATS PER AIGUA Diumenge matí, 9´00h. no hi ha ningú al lloc de trobada habitual. Normal, està ploguen...en pocs segons arriba en JORDI amb la furgoneta...ROSILLO, FELISARIO, PACO, ja hi som tots. Molts mes dels que em pensava. Al moment ens trobem tots dins la furgoneta amb las bicicletes, mirant-nos amb cara de tontos com diguen. ¿ Que fem ?. segueix ploguen...al cap d'Una estona en PACO i en FELISARIO decideixen abandonar el vaixell i opten per la lògica: Anar al Tramuntana a fer un cafè i cap a casa...matí perdut penso jo.segueix ploguen..Sembla que afluixa una mica...animo als altres a sortir...O ara o mai. Som-hi.Comencem a pujar cap a Casa Nova per els "tobogans", cuan de sobte jejeje...el diluvi universal.Crec que mai m'havia mullat tan, portava una emprenyada a sobre tremenda, i a mes només feia que pensar en els altres dos que estarien fen un cafè ben calentets al bar...be, seguim pujant. arribem a la Urbanització, mort de fred pregunto que fem, si pleguem o seguin...la consigna es seguir, però sense parar, no podem deixar de pedalar perquè quedarem glaçats...som-hi...començem a pujar per el camí de la Font de la Guilla, tot el camí semblava una riera, una passada, que guapo...pasat el encreuament amb el camí de la Murtra la riera es converteix en un riu, tremen-do ( veure video ).La Creu D'En Barraquer, La Trencada, seguim en direcció a Can Cabanyes, cuan de sobte girem a la dreta per fer un corriol que no havíem fet mai i enllacem amb dos més, també inèdits, per anar a parar a baix del tot, a la riera, ...tremendo...veure la cara de satisfacció que fèiem era una passada.Decidim baixar per la "V", i...quina sorpresa...el petit rierol que sempre ens trobém s´ha convertit en un riu...impossible de passar ,ni en bici, ni sense. En JORDI i en ROSILLO S'en van per el marge dret intentant trobar un pas per no haberse de mullar. Quina es la meva sorpresa, cuan veig que una bicicleta baixa surant pel riu...pensava que s'havien afogat tots dos. Es veu que la corrent la va arrastrar cuan intentaven passar...a que no sabeu qui es va ficar al riu amb l L'Aigua fins als genolls per evitar que la corrent s'emportés la bici...glaçat vaig quedar...cachondeo major...hem de tornar cap a casa corrent...en fín, petita sortida, peró de les mes autenticas que hem fet últimament, vaig disfrutar com feia temps que no ho havia fet...SALUTACIONS molt cordials .NARCIS