18/6/10

VIDEO 13.06.10



Ja tenim aquí un altre "cutre-video" gravat amb la shitcam de 10 Euros (no es conya). Aquest cop amb el lent gran angular de plastiquillu que estabilitza una mica la imatge i amplia el camp de visió.

Siiiiii, he de desmontar la tapa del lent, que apareix revoloteando masses vegades per la pantalla i les parts mes lentes s'han de treure, pero encara no em defenso molt be amb l'editor de video, els audios, etc. així que (de moment) aixó es el que hi ha. Si sapiguessiu el que m'ha costat eliminar les parts on l'Emili es caga (fins a dues vegades!!) per baixar l'ultim esglaó que en Manel baixa sense despentinar-se, jejejej


Ya tenemos aquí otro "cutre-video" grabado con la shitcam de 10 Euros (no es coña). Esta vez con el lente gran angular de plastiquillo que estabiliza un poco la imagen y amplia el campo de visión.

Siiiiiii, he de desmontar la tapa de la lente, que aparece revoloteando demasiadas veces por la pantalla y las partes más lentas se han de quitar, pero aún no me defiendo bien con el editor de video, los audios, etc., así que (de momento) ésto es lo que hay. Si supiéseis lo que me ha costado quitar las partes en las que Emilio se caga (¡¡hasta dos veces!!) para bajar el último escalón que Manel baja sin despeinarse, jejejeje













15/6/10

RUTA A FITOR PEL CASTELL DE VILA-ROMÀ



DE SANT FELIU A FITOR PEL CASTELL DE VILA-ROMÀ

Fa mes de vint-i-quatre hores i encara tinc les cames “estomacades”.
Ahir, havent estrenat la temporada d’estiu (sortir a les 08’00h.) amb la gairebé totalitat dels A PIKE, va tocar malmetre el cos fins a límits que no estem acostumats últimament.
Com sempre vàrem sortir de la benzinera BP a Sant Feliu; Abel, Cèsar, Manolito, Manel, Joan, Emili i Narcís, amb la intenció de fer una ruta de llarga distància, aquesta vegada a la zona de Les Gavarres.
Només sortir del punt de trobada, en Cèsar es col•loca la microcàmara de vídeo que vam estrenar ja fa unes tres o quatre setmanes, amb la intenció de comparar una gravació, ara feta amb un objectiu gràn angular, amb la que vàrem fer al seu moment amb un objectiu normal, i que està penjada al bloc.
Com sempre, l’inici de la ruta és el corriol que baixa en paral•lel a la carretera antiga que va de Sant Feliu de Guíxols a Santa Cristina d’Aro. Aquesta vegada, però, vàrem girar a mà dreta, cap a Platja d’Aro, resseguint primer el riu Ridaura fins arribar a Castell d’Aro, per passar després a l’altra costat, travessar el carril bici i enganxar amb la carretera que circula pel costat del cementiri de Platja d’Aro i que ens portarà primer fins a la rotonda del Mercadona, i més tard fins a la carretera que puja fins al Mas Nou.
Just abans d’arribar a la barrera (urbanització) girem a mà dreta per un P.R. en bon estat, un camí que ens porta fins a Sant Marc, això si, després d’haver superat un “repechón” d’allò més malparit, on ràpidament es comencen a veure les mancances d’alguns dels components del grup; en Manel, que feia un munt de setmanes que no sortia va veure com s’anava quedant enrere a poc a poc, l’Emili, que ahir no estava tan fi com altres vegades, i l’Abel, que va fer un esforç molt gran a l’esmentat “repechón” i que el va condicionar durant tota la resta de la jornada.
Una vegada arribem a Sant Marc, seguim pujant i passem per davant de Cal Fumat en direcció a la Urbanització “Mas Pallí dels Vilars” (crec que s’escriu així), agafant a continuació el seu carrer principal, cap a l’esquerra, com si anéssim a baixar cap a Calonge. Girem a mà dreta i anem a buscar un túnel que passa per sota la variant de Platja d’Aro, on després d’una forta pujada arribem a una explanada on sembla que no hi ha sortida.
A l’esquerra hi ha un petit corriol marcat com a P.R., estret, molt estret. És una trialera amb una dificultat tècnica bastant elevada, i que fa que en un parell de vegades tinguem que posar el peu a terra.
Arribem a Calonge sense cap tipus de problema. Bé, només l’Emili, que sembla que té problemes per superar l’ultim obstacle, jejeje!!.
Travessem el poble i enfilem per la carretera que passa en paral•lel per la via que porta a Palamós, on de cop i volta girem a l’esquerra per una pista de terra molt compactada, deixant a la dreta el “Burrotaxi”, i girant també a la dreta al cap d’un parell de minuts, on agafarem un camí que ens portaria fins a Fitor si no fos perquè tornem a girar altra vegada a mà dreta, i després d’un seguit de puja i baixa, i de superar un altre “repechón”, si, un d’aquells que treu el singlot, baixem a tota velocitat cap a Palamós.
El personal es comença a queixar més del compte quan els-hi comento que la idea és anar a buscar el camí del Castell de Vila-romà i pujar fins a Fitor. Vinga…!!, som'hi!!!.
Baixem, mengem i comencem a pujar, això si, a poc a poc, bé, almenys al principi. Cap al final del camí, ja sabeu… burro l’últim!. Com sempre!!.
El camí és espectacular. És una espècie de túnel fet de vegetació, on pel mig hi circula un corriol molt estret però perfectament ciclable. L’únic problema però… és la infinitat de pedres de totes les mides que et vas trobant al llarg d’aquest magnífic camí.
Arribem a dalt, on haig de fer constar que algú hi arriba arrossegant la bici… si, si, l’Abel hi arriba a peu. Increïble…!!!. Està fet caldo!. “PÁJARA DEL 8”.
A continuació, i després d’una trifulga d’idees sobre on hem d’anar, decidim agafar la super pista que ens portarà fins gairebé a Fitor. Abans però, haurem de girar a l’esquerra en direcció al Coll de la Ganga, lloc on arribem després d’uns quatre o cinc kilòmetres.
Ja som al Coll de la Ganga, on hi ha el reagrupament obligatori abans d’una baixada.
Baixem fins a la Urbanització Rio de Oro i agafem la carretera de la Ganga al seu tram final, carretera que ens portarà fins a Calonge tot i havent-hi un “pike” d’última hora. Travessem la Riera de Molins al seu pas per Calonge, al costat de la carretera de Romanyà, on seguim amb la intenció de trobar (difícil empresa) l’antic corriol que en teoria (si no fos perquè la nevada del mes de març ho ha deixat tot impracticable) ens hauria de portar fins a la pista que puja fins a Sant Marc.
Comencem a pujar cap a Sant Marc, on en Cèsar, una mica “empajarrat” necessita aigua. Arribem a dalt com podem. Les cames m’estan dient que ja està bé per avui.
Platja d’Aro, Castell d’Aro, i carril bici fins a Sant Feliu a ritme de “verano azul”, on a última hora en Joan i jo (l’Emili s’ha mort pel camí, i la resta ja han marxat), fem un “esprint” d’aquells que deixen les cames a punt s’esclatar. Guanyador absolut; Joan. Bé, tot això era per veure qui arribava primer al Bar Tramuntana, on ahir, les cerveses tenien tots els sabors del món.

SALUT I PEDALS


NARCÍS