29/9/10

SENSE PARAULES


LA TERESA A LA SELVA DE ROMANYÀ... O ERA
ROMANYÀ DE LA SELVA. NO HO RECORDO

JORDI, EL CAÇADOR DE BOLETS.
A VEURE SI APRENS A ARREGLAR LA CADENA...

CAMÍ DE LA MINA. EN PLÈ COR DE LES GAVARRES

RUTA NOCTURNA... AQUEST MATEIX DIA EN JORDI
VA VOLER TRENCAR UN PI AMB EL CAP...

RUTA PEL MASSÍS DEL MONTGRÍ

LA TITA NEGRA JA TE RÈTOL...VA PER TU CÈSAR.

JORDI, JOAN, JOSEP, CÈSAR, I JOSEP CURTO AL
MIRADOR DEL PUIG D'ARQUES.

AVARIA MÙLTIPLE.COM SEMPRE EN JOAN FENT DE
MECÀNIC. I JO... JO COM SEMPRE FENT LES FOTOS.

EN CÈSAR FENT UNA DRECERA...







































22/9/10

NOVES EQUIPACIONS, NOUS PATROCINADORS

Per aquesta nova temporada que comencem, els APIKES tindrem noves equipacions, amb nous patrocinadors que han volgut colaborar amb nosaltres.
Per ells i pels amics que ja ens acompanyaven, els APIKES intentarem deixar el pavelló de l'amistat i del bon humor el mes amunt possible.

A tots ells,

GRACIES !!!

Teulera, 9-11
972.83.70.12
STA. CRISTINA D'ARO







c/Major, 11
972.82.13.82
17220 SANT FELIU DE GUIXOLS





Crtra. Girona, 198
972.82.15.37
17220 ST. FELIU DE GUIXOLS



http://www.mtvmensajeros.com/
c/Murtra, 100 bxs.
93.407.22.66
08032 BARCELONA


Exposició, venda i reparació de:
MOTOS - ACCESSORIS i RECANVIS
Crtra. de Girona, 19
972.32.02.91
17220 ST. FELIU DE GUIXOLS



Av. Saragossa, 32
972.32.43.46
17220 ST. FELIU DE GUIXOLS

Crtra. Girona, 205
972.32.21.22
17220 ST. FELIU DE GUIXOLS

Av. Catalunya, 40
972.66.05.15
17252 ST. ANTONI DE CALONGE



guixolsneteges@telefonica.net
669.70.11.53 / 650.03.06.58
17220 ST. FELIU DE GUIXOLS



Av. Cavall Bernat
972.82.53.86
PLATJA D'ARO

Plaça Europa, 7
972.81.65.26
PLATJA D'ARO

Mercat Municipal
972.31.89.60
PALAMÓS

Miquel Surís (cantonada Castell d'Aro)
972.32.06.76
ST. FELIU DE GUIXOLS

17/9/10

CRÓNICA (tardía) d'ES POLLASTRE 2010

Como habréis leido en otras crónicas, el recorrido de este año de la Cursa d'es Pollastre fue simplemente ESPECTACULAR. Igual que el año pasado le hice saber a Salvador que la organización no fue del todo correcta (en parte excusable al haber tenido que modificar el circuito prácticamente el día anterior) este año TODO estuvo a un nivel altísimo (a ver si lo superan el año que viene) y logicamente felicité a los organizadores.
Es Pollastre es una de esas carreras que (al menos los APIKES) esperamos poder disfrutar cada año, pero en éste han superado las expectativas de (supongo) todos los bikers que puntual e impacientemente (que prisa tienen algunos por empezar a dar pedales) estábamos en la salida el Domingo.
Nada más dar la salida y tras un despiste de los locos de cabeza empezamos a subir por la carretera de "La Roca de Malvet", donde ya me dí cuenta de que Sa Guilla me había dejado las patas un poco p'allá. En fin, puse ritmo "comodón" y "anar fent, tú...". Lo bueno de correr (por decir algo, porque la palabra sería "participar") en "casa" es que sabes lo que viene y no te encuentras sorpresas, así que subiendo al Masnou apreté en los dos repechos que te encuentras a medio camino. Una vez arriba nos metimos en un senderillo que no tiene mucha dificultad pero en el que me encontré el primer (y único) tapón de la jornada (eso me pasa por ser un perrillo y no haber apretado en la subida, jejeje). Seguimos bajando hasta la zona de Mas Riera y vuelta a subir hasta la Roca Rovira para hacernos disfrutar (otro año más) del "Corriol del Pollo" (el que baja casi hasta Bell-lloc). Allí vino la primera sorpresa del día, al meternos por un sendero precioso y que no conocía que nos llevó otra vez hasta "La Roca de Malvet" para bajar a Sta.Cristina y pasar por el lado izquierdo de la meta para seguir hacia el Pollastre o quedarse en el derecho y conformarse con la camiseta naranja.
Yo, que disfruté con el gol de Iniesta (de mi vidaaaaaaaaaa), no me podía conformar con la de Holanda y fuí a por la Roja, así que me unté (bien) de vaselina y me dispuse a no sufrir demasiado subiendo el Corriol de Fermín. En el asfalto (llegando a Pedralta) me encontré con Manelet, que ya lo veía todo cuadrado y decidió tirar para meta al llegar a la Urbanización del Golf. Yo decidí no levantar la vista de la rueda delantera subiendo "Els Eucaliptus" hasta que llegué al desvío de "La Tita Negra" donde disfruté (esta vez sobre las ruedas) por segundo día consecutivo bajando por "mi calle" (algún día explicaremos el por qué del nombre, el por qué de "mi calle", ...).
Después de la Cova Sa Tuna nos dieron unas vueltecillas por la zona de Solius y de ahí a por la buti, que ya "n'hi havia prou". En la meta, lo de siempre, risas, comentarios, anécdotas y (una vez más) la inestimable presencia de mi "sufrida" y la peque, ¡gracias a las dos!

Los tiempos de los APIKE fueron:

POS. NOMBRE TIEMPO
35 TEJEDOR XICOLA, Josep 2:58:37
47 MARTÍNEZ QUER, Abel 3:04:15
86 FERRER VELLVEHI, Narcís 3:24:21
90 GARCIA LARA, Emili 3:25:26
99 VILLALBA URISEL, Manolo 3:34:29
133 CAMARERO ALEJANDRO, Cesar 3:58:16

FOTOS













¡¡Hasta el año que viene!!

Crónica de Sa Guilla)

14/9/10

RUTA "PERRA"

Aquesta és la nova adquisició del grup. Una famella de pastor alemany que durant un munt de kilòmetres ens va insistir que li donessim un equipament ciclista. Va dir que la bicicleta no le feia falta.
Com podeu observar, l'Emili, que és un "crack" amb les dones, va estar fent d'intèrpret una bona estona.
Lamentablement la vàrem perdre de vista poc abans d'arrivar a Santa Cristina d'Aro.






7/9/10

VII 100 Km.



VII EDICIÓ DELS 100 km. I EL MIRACLE DE L’ESTOMACAL BONET



Són les vuit del matí del diumenge cinc de setembre. Aquí estem, com sempre, a la benzinera BP de Sant Feliu de Guixols, els quatre (cinc) tocats del bolet que com cada any per aquestes dates ens disposem a fer la bajanada de l‘estiu; la ruta dels cent kilòmetres. Sigui com sigui han de sortir cent kilòmetres de muntanya.
Raimon, Rosillo, Jordi Sandi, Emili “El King” i Narcís”el sherpa” sortim puntualment de Sant Feliu en direcció a l’inefable gossera, per arribar aviat a Santa Escolàstica i girar cap a l’esquerra, en direcció els tres camins, sempre però, a través del tortuós i zigzaguejant camí del GR 92-1.
Pujem per la pista de Casanova a ritme de “verano azul”.
Sant Benet, el sempre agradable corriol de Can Rifà i la Creu d’en Barraquer, és el primer que fem abans d’adonar-nos-que avui serà un dia d’allò més calorós. Estem amarats de suor!!!. I això que acabem de començar!!!.
La trencada, El suro d’el llop i Can Cabanyes de Montagut, on per cert, hi trobem una festa “rave” que funciona a tota pastilla.
Arribem al Pla de les Pinyaques, per agafar a continuació el GR. de baixada cap a Tossa de Mar.
Passats uns dos-cents metres girem a mà dreta i seguim baixant una bona estona més. Arribem al mirador, on és obligatòria la foto de grup. Una mossegada i som-hi!!. Trialera

avall. Bé, a en Ramon se li va “travessar” una mica, però… va aconseguir-ho. Baixar de cul!!!.




Ja som a Tossa, on parem a la pineda del parc a carregar d’aigua les ampolles. Travessem una petita riera i girem a l’esquerra per agafar la ruta 3 del centre btt de la selva. Un kilòmetre i mig més i tornem a girar a l’esquerra, aquesta vegada per passar la riera de Tossa i anar a buscar el camí que ens porta fins a Sant Eloi.
Cinc-cents metres més i arribem a una bifurcació d’asfalt. A partir d’aquí anem més o menys a l’aventura. No tenim ni mapes ni GPS, l’únic que tenim son unes fotos de la zona fetes amb el Google Earth.
Ràpidament deixem l’asfalt per agafar una pista de sorra d’uns cinc o sis metres d’amplada.
Després d’un Kilòmetre de puja i baixa arribem a l'encreuament del camí antic de Tossa de Mar a Lloret. A partir d’aquí, una interminable pujada que ens obliga a posar el plat petit ens deixa d’allò més extenuats. Això si, sempre sota la mirada de l’astre rei que et xucla totes les energies. És migdia, i el sol cau amb tota la seva verticalitat possible. No toi!!!.
He parat a fer un pipi i a mirar la ruta, quan ràpidament me n’adono que m’han deixat sol… no passa res. Jo sóc l’únic que sap el camí, crec… ja m’esperaran!.
Estic fart de patir i de suar!!!.


Per fi arribem a la part més alta… ara bé el descens. Apa!!! … burro l’últim, com sempre. Arribem a una bifurcació on tinc un dubte… jejeje…em falta una foto de la ruta…no la trobo!!!. Per sort ens be de cara un grup de beteteros una mica desmanegats… ens orienten correctament i som-hi!!!…altra vegada “ a saco paco”. Anem tant de pressa que ens passem un encreuament…bé, no passa res!. Volíem anar a Vidreres, i hem anat a sortir molt a prop de Santa Seclina, a Can Carbonell… ¿…?. Que ha passat…?.
Cap problema!. Passem a l’altre costat de l’autovia i girem a l’esquerra, per una pista de sorra que ens portarà fins a Vidreres, això si, després de fer unes maquiavèl·liques i sorprenents voltes.
Ja som a Vidreres. Però… com que sembla que és molt aviat per dinar, decidim seguir fins a Caldes de Malavella, on sembla que no hi ha cap restaurant ni bar que ens faci gràcia. Vinga voltes i voltes!!!. Semblem tontos!!!.
Per fi… Ens quedem a dinar a la terrassa del Bar de l’Estació.
Uns plats combinats ruixats amb uns quants litres de cervesa poden per fi apaivagar la nostra gana, però sobre tot, sobre tot, la nostra set.
Ja feia una bona estona que tots plegats anàvem una mica justos, però, n’hi havia un que semblava que no arribaria a Caldes…”Emili… fas molta mala cara” , jejeje.
Jo no se si va ser el menjar, la cervesa, o més aviat la copa de licor Bonet que es va prendre després de les postres. Però el que si que és cert, és que a partit d’aquell moment l’Emili va tornar a la vida. No només això, ens va estar empenyent fins arribar a Sant Feliu. Quina màquina!!!.


En Jordi… bé, en Jordi és una altra història. “PÁJARA DEL 12”. En Raimon el va haver d’ajudar una bona estona. Després, com per art de màgia, a poc a poc es va anar recuperant i va arribar be a Sant Feliu sense cap tipus de problema.
Cassa de la Selva, LLagostera, Santa Cristina.
Mentre pugem per la carretera antiga fent honor al nostre grup, ens “liem” en un “pike”; en Rosillo, jo i l’Emili, on aquest últim, que encara segueix sota els efectes del Licor Bonet, ens clava una pallissa descomunal.
Per fi, i després de cent interminables kilòmetres i més de sis hores i mitja de pedalar, arribem al Bar Tramuntana. Gairebé hem de trucar al 112...!!!. jejeje…l’Emili s’ha trencat per l’esforç. Està desfet!!!. De totes maneres, res que no puguin arreglar unes “birres”.
Bé, un any més. Patint com mai… però assaborint d’allò més un intens dia de bicicleta en companyia dels meus amics.
L’any que bé, més.


NARCÍS

CRÓNICA (desde el furgón de cola) DE SA GUILLA 2010

Tres APIKES nos atrevimos con el exigente recorrido de la Cursa Sa Guilla que se celebró el pasado Sábado 28 de Agosto.

Los tres valientes: Manolito, César y Marc


Cuando Manolito me propuso calentar antes de la salida, casi me caigo al suelo… ¿calentar? ¿para qué? Si tenemos unos cinco kilómetros llanitos hasta los Carcaixells para ir calentando, jojojo. Evidentemente, él fue a calentar mientras yo charlaba con los conocidos.
A partir de aquí os podéis imaginar como fue la cosa, yo viéndolas venir, a ritmo cómodo (sin llegar a trote cochinero) y regulando que el recorrido era muy largo.
Llegamos a los Carcaixells y empezó la Romería, pasos demasiado técnicos, colas, escalando con ayuda de las cadenas, tiempo para recuperar un poco e incluso me permití el lujazo de adelantar a un tío que no paraba de quejarse del recorrido, en fin….
Cuando salimos de los Carcaixells, en el avituallamiento estaba Salvador Ribot que me dijo textualmente “va nen, que avui passaràs pel teu carrer” jajajja, que cabrón!! Con un trozo de melón en la boca y tronchándome de risa seguí subiendo la riera hasta la pista del Montclar.

Sufriendo como un sapo en las últimas rampas de la riera



Empecé a bajar hacia la “Tita Negra”, no sin antes pararme a regar las plantas del “Poblat Ibéric” (que globero soy!! jajaj), bastante animado porque “sólo” quedaba una subida, pero como en la Urbanización del Golf me empecé a quedar sin fuerzas, me lo tomé con mucha calma, andando en los tramos de subida fuertes lo que no impidió que llegara bastante perjudicado a Pedralta.

¡¡Por fin arriba!!


En el avituallamiento me pegué una duchita (que ya hacía bastante calor) y seguimos para bingo!!. Bajamos (o nos dejamos caer, según se mire) por la línea que hay detrás de la carretera (¡¡madre mía que bajadita!!) y seguimos por el “Corriol de Fermín” y cuando parecía que ya se acababa todo, al llegar al “Molí d’en Tarrés” y empezar a llanear, me empecé a preguntar en qué momento se me había ocurrido apuntarme a semejante tortura.

Después de casi tres horas y cuarto dando zancadas, llegué al Pabellón en la posición 111 de 122 (¡¡oiga que no está tan mal!!) con las fuerzas justas para levantarle los dos pulgares a Narcís que estaba en meta esperando mi llegada. Gracias nen!!


Crónica d'Es Pollastre