18/1/10

L'EMILI I EL SENGLAR







MAPA I ALTIMETRÍA DE RUTA

JOJOJO... no és el que sembla la foto. Que l'Emili no s'ha carregat cap senglar. El que passa és que el Sr. és molt curiós, i no va parar fins que va descobrir que l'animal en qüestió era de plàstic. Pel que sembla el fan servir en algunes finques per fer tir al blanc, mes concretament amb arc i fletxes.



Com sempre varem sortir de la benzinera a les 9 del matí, aproximadament. Era molt estrany, no hi había cap topero, només nosaltres, els A PIKE, l'Eloi amb la família i en Feli amb alguns nens i els corresponents pares del Club Ciclista Guixols. És possible que hi hagués alguna cursa i no ens haguéssim assabentat.
Emili, Cèsar, Abel, Narcís, Manel, Jordi, Ah ¡ en Joan avui no ha vingut, pel que sembla ahir va sortir de marxa... Eren les 9' 15h. quan enfilàvem cap a Santa Cristina amb la intenció de pujar per l'Església en direcció al Mas Nou. El Sherpa Jordi ens ha obsequiat amb tota una sèrie de corriols fantàstics que pujan desde el carril bici fins arribar, després de perdrens unes quantes vegades, a la carretera que ens portará fins al golf.
Girem a l'esquerra en direcció a Romanya per l'asfalt, quan de cop i volta, i passats uns pocs Kilòmetres girem a ma dreta per un corriol bastant amagat que ens portarà a resseguir en paral•lel la carretera asfaltada. Arriben al circuit quan a algú se l'hi acut posar-se a fer salts en un fort desnivell, cap problema, càmera en ma i apa! per la posteritat...
Després de recuperar forces amb un plàtan i algun Kit-Kat tornem a la carretera principal fins arribar a Romanya on carreguem d'aigua les ampolles. Després com sempre, a la que ha arribat la primera baixada seria... be, un dia ens farem mal de veritat (sense comentaris). Arriben a la carretera de la Font Picant a Romanya, l'atravesem i agafem també de baixada, una forta baixada, un camí que ens portarà fins a les bardisses de la riera de Salenys, som a baix del tot... be ara toca pujar. Hi ha una mica de pike... en Manel es vol carregar al seu germà com sigui, i ho aconsegueix. Burro l'últim però aquesta vegada de pujada..."tela".






Per cert aquí deixo un vídeo corresponent a varies sortides, espero que us agradi.
Arribem a dalt del GR. i ens dirigim cap al carril bici amb la intenció de trobar un corriol que comença, o acaba al Km. 11. No hi ha sort, no l'hem trobat.
Agafem el carril fins al Rest. Cala Maria on agafem l'autovia i passem a l'altre costat per pujar per "les vaques"... aquesta vegada L'Abel l'hi torna la pilota a en Manel, que pel que sembla s'ha trencat per l'esforç realitzar a Salenys. Arribem a dalt, quan de sobte l'Emili diu; Mira un camí... JEJEJE, semblava nou. Comencem a baixar quan de cop i volta trobem una tanca metàl•lica que ens barra el pas. Cap problema, la seguirem camp a través. En Jordi i jo anàvem primers quan ens adonem que els altres no venen... diuen; Mira, hi ha un senglar dins la tanca. El senglar, totalment inmovil, observa com li tirem troncs i pedres a veure si reacciona, encara que només sigui per comprovar si es viu o al menys que sigui de veritat. El senglar segueix sense moure el cul, quan de sobte l'Emili salta la tanca i va a comprovar-ho... s'hi anava acostant lentament, molt lentament, com si de sobte tingues de sortir per cames. ÉS DE PLÀSTIC...!.


En un moment donat, i desprès d'haver jugat una mica amb el senglar de plàstic; Mira un camí nou!.... JEJEJE. Després de baixar durant un centenar de metres, ens trobem un mig d'uns camps llaurats just al darrera de l'església de Solius... ( no feu soroll, si us plau)... en total silenci, per què no ens vegi ningú acabem sortint pel jardí de L'Església, just on hi ha la porta dels diorames dels monjos... UF.
Be la resta ja el sabeu... TRAMUNTANA.

SALUT I PEDALS



NARCÍS

11/1/10

SORTIDA A LA NEU


SORTIDA A LA NEU...
Be amb aquest títol sembla que ens haguem desplaçat fins als Pirineus... donç no, només hem fet una petita ruta per L' ardenya, mes concretament a la zona de Cadiretes.

Eren les 9'00 hores del matí quan el termòmetre de Cofac marcava 0º C. mentre uns quants ases ens disposàvem com cada diumenge matí a l'habitual ruta per les nostres contrades.
Cèsar, Abel, Narcís, Joan, Manolito, Dani, Moi, Raimon, i el fill d'en Tomàs que mai men recordo com es diu. Perdoneu si men deixo algun.
A les 9´15h. i veient que alguns s' han "rajat" ens disposem a ciclar com cuasi be sempre en direcció a Santa Cristina...només han passat uns pocs minuts quan de sobte ens adonem de que la temperatura ha baixat un parell de graus per sota zero. Les mans y les potes es començan a glaçar a gran velocitat. Hem de trovar una pujada rapidament. Arribém a Santa Cristina, el Golf, la casa d'en Lara, y cap amunt...en direcció a Cadiretes. A mig camí de la pista, a uns tres quilómetres aproximadamente, just quan trovém un descans, girém a ma esquerra en un petit corriol molt amagat que després de uns cent metres conecta directament amb el primer camí d'en Lara. Pujem la pista fins a dalt de tot on hi ha re agrupament. Seguim recte en direcció a la "V" on agafarám la segona pista d'en Lara fins arribar a Sant Baldiri. A aquestes alçades i mirant a la dreta, en direcció al Puig Montagut ja es pot veure algunes restes de neu...
Sant Baldiri, La Trencada, Can Cabanyes. Per cert just al arribar a Sant Baldiri ha aparegut com per art de magia en Pepe, y mes tard al cap de pocs minuts en Guti.




Can Cabanyes, Puig Montagut, carretera de Sant Grau i encreuament amb cadiretes, que nosaltres deixem a ma dreta i seguim rectes cap a un corriol que hi ha uns metres mes amún i que connecta amb una línia d'alta tensió. Aquí la quantitat de neu ja comença a ser considerable, el que ens obliga a canviar el traçat de la ruta. El corriol que passa pel costat de Pedra Sobre Altre està molt tapat per la neu i es totalment impracticable. Decidim baixar uns metres de línia i agafar un altre corriol paral•lel a l'anterior que sembla que està una mica més net... "cagada"... l'elevada quantitat de neu que hi ha a les branques de bruc fa que el camí pràcticament hagi desaparegut... cap problema, ens ajupim i passem per sota les branques carregades de neu... aaaaala... tota la neu per sobre... comença el cachondeo... aconseguim arribar amb moltes dificultats fins al final de l'esmenat camí amb l'esperança d'agafar ne un altre i poder sortir d'una vegada d'aquella zona. Entrem en un camí que no havíem fet mai, i que apart de la neu que hi ha per tot arreu, un arbre caigut just al mig del corriol ens barra el pas... segueix el cachondeo. Passen un parell de minuts quan de sobte... ni endavant ni enrere... hem quedat clavats, no podem seguir...aaaaaaah... ens arrosseguem pel terra amb les bicis tombades fins arribar a l'encreuament anterior. A partir d'allà baixem en direcció a Tossa i al cap d'uns cinc-cents metres tornem a girar a la dreta fins trobar la pista principal que va a cadiretes. Es l'hora d'esmorzar.


Ens ha trucat en Manel q' ha sortit tard i pregunta si ens podem trobar (ahir va sortir de marxa)... decidim tornar enrere i ens trobem a... La Trencada.
Tornem enrere cap a Sant Baldiri en direcció al Camí d' els Eucaliptus. La idea es baixar per la Tita Negra cap Santa Cristina.
Agafem la pista de baixada i be... com sempre..."burro" l'ultim... a saco Paco.
Els revolts i els salts es succeeixen a gran velocitat a l' hora que arribem a l'encreuament amb la Tita Negre. Re agrupament i som-hi... la baixada…simplement es “tremenda“.
Bé la reste es com sempre... Tramuntana, unes "birres" i una mica de morro fregit...
... la setmana que bé, més.
SALUT I PEDALS
+ FOTOS AL ALBUM


NARCÍS