(La meva primera) Medalla de Xocolata
Diumenge 21.06.09. 06:00. Riiiiiiing. Com costa aixecar-se a aquestes hores. Sempre em pregunto per què no m'hauré aficionat a la petanca, que es juga per la tarda. En fi, després de vestir-me, “enviar un fax” i menjar-me un bocata-nocilla, em recullen en Manolito, l’Abel, l’Ester i la Susagna (voluntat tremenda la de les hermanísimas, que vénen de claca, con lo bien que se está en la camita). Amos p’allá. Després de poc més de dues horetes arribem a Espinalbet, prop de Berga. Recollim el dorsal, “envíem un altre fax” (aquest un xic més silvestre, jejejeje), ens preparem i comencem a pujar cap a la zona de Sortida. Jo surto a les 09:31 i arribo a la zona de “Pre-sortida -7 min.” quan estan cridant als de 09:36 pel que, segons l'hora oficial, han de ser les 09:29??? Mare meva, apreto el cul i corro fins a la sortida: - holaaaaa, holaaaaaa, sóc d'i trenta-u, netejo la pinça, holaaaaaaa, que tal?? agafo el mapa, comprovo la categoria, H21B, bé, bé i pip-pip-piiiiiip, surto amb la noia d'i trenta-dos. Bé César, anem un minut tard, no et posis nerviós i assegura les primeres. Baixo pel caminet, tombo a la dreta i la següent bifurcació em sembla un bon punt d'atac, ale, cap amunt buscant la clariana. guaita! Aquí està! Pico i em dirigeixo a la casa, vaig fins al final de la clariana i segueixo recte sense perdre alçada, mira-la! Vinga, amunt, bufff-bufff, coñe, quina pujadeta, segueixo pel camí i agafo el que em surt a l'esquerra, s'acaba el verd i baixo, ha d'estar darrere d'aquesta roca, just! Ara a muerte cap a baix, joer, quina quantitat de pals, que malament es corre per aquí, trobo la 4 sense problemes, al costat d'unes vaaaaaaques, i la cinc, i la sis, bé, en la sis m'encallo una mica, la set, vuit… i així fins a la 16. En fi, arribo a meta satisfet a mitges perquè no he tingut molts problemes per trobar les fites (i perquè l’Abel no m'ha enxampat, jejeje), però el temps (1:01) no em sembla molt bo. Arribo al Centre de Competició i em trobo amb un dels avituallaments més complets que he vist en orientació. Felicitats pel COB!!
Sorprenentment, l’Abel (que havia sortit 18 minuts més tard) triga massa a arribar, ha passat un quart d'hora i no apareix. Torno a la Zona de Meta i arriba en aquells moments. No ha estat el seu dia i s'ha enganxat més del compte en alguna fita. Al final 1:04, tres minutets que em saben a glòria i que, després d’un any, fan que acabi davant d’ell en una cursa. Precisament aquesta es la gràcia de l'orientació, que no sempre guanya el més fort.
Una mica mes tard arriba en Manolito, que tampoc ha tingut un bon dia i els seus seixanta minuts i escaig que ha trigat en completar el circuit INI-A el deixen una mica allunyat del podi.
Les primeres classificacions em diuen que vaig segon, però encara han d’arribar la majoria de “pates-negres” d’H21B i els cinc minuts que ja em separen del primer no conviden a l'optimisme i amb la incògnita del desenllaç ens muntem en el cotxe, que tenim dos hores de retorn i cal arribar aviat a casa.
El dilluns a la nit ja han penjat la classificació final i em sorprenc al veure que només m'han sobrepassat dos corredors més, el que em deixa en quarta posició, a un minut i set segons del tercer (si no hagués arribat tard a la sortida, la diferència hagués estat d'aquests set segons). La meva primera medalla de xocolata, esperem que no sigui l'última i que algun dia aconsegueixi millorar aquesta posició, perquè com segurament diria el mestre Di Blasi, ya estamos a siete segundos de subir al cajón.
La setmana que ve tornem a orientar-nos a Mediona, aquesta vegada sobre la BTT, on no he aconseguit guanyar a Abel mai. Serà aquesta l'ocasió? Tremola Abelardo, tremola, jojojojo
CESAR
Diumenge 21.06.09. 06:00. Riiiiiiing. Com costa aixecar-se a aquestes hores. Sempre em pregunto per què no m'hauré aficionat a la petanca, que es juga per la tarda. En fi, després de vestir-me, “enviar un fax” i menjar-me un bocata-nocilla, em recullen en Manolito, l’Abel, l’Ester i la Susagna (voluntat tremenda la de les hermanísimas, que vénen de claca, con lo bien que se está en la camita). Amos p’allá. Després de poc més de dues horetes arribem a Espinalbet, prop de Berga. Recollim el dorsal, “envíem un altre fax” (aquest un xic més silvestre, jejejeje), ens preparem i comencem a pujar cap a la zona de Sortida. Jo surto a les 09:31 i arribo a la zona de “Pre-sortida -7 min.” quan estan cridant als de 09:36 pel que, segons l'hora oficial, han de ser les 09:29??? Mare meva, apreto el cul i corro fins a la sortida: - holaaaaa, holaaaaaa, sóc d'i trenta-u, netejo la pinça, holaaaaaaa, que tal?? agafo el mapa, comprovo la categoria, H21B, bé, bé i pip-pip-piiiiiip, surto amb la noia d'i trenta-dos. Bé César, anem un minut tard, no et posis nerviós i assegura les primeres. Baixo pel caminet, tombo a la dreta i la següent bifurcació em sembla un bon punt d'atac, ale, cap amunt buscant la clariana. guaita! Aquí està! Pico i em dirigeixo a la casa, vaig fins al final de la clariana i segueixo recte sense perdre alçada, mira-la! Vinga, amunt, bufff-bufff, coñe, quina pujadeta, segueixo pel camí i agafo el que em surt a l'esquerra, s'acaba el verd i baixo, ha d'estar darrere d'aquesta roca, just! Ara a muerte cap a baix, joer, quina quantitat de pals, que malament es corre per aquí, trobo la 4 sense problemes, al costat d'unes vaaaaaaques, i la cinc, i la sis, bé, en la sis m'encallo una mica, la set, vuit… i així fins a la 16. En fi, arribo a meta satisfet a mitges perquè no he tingut molts problemes per trobar les fites (i perquè l’Abel no m'ha enxampat, jejeje), però el temps (1:01) no em sembla molt bo. Arribo al Centre de Competició i em trobo amb un dels avituallaments més complets que he vist en orientació. Felicitats pel COB!!
Sorprenentment, l’Abel (que havia sortit 18 minuts més tard) triga massa a arribar, ha passat un quart d'hora i no apareix. Torno a la Zona de Meta i arriba en aquells moments. No ha estat el seu dia i s'ha enganxat més del compte en alguna fita. Al final 1:04, tres minutets que em saben a glòria i que, després d’un any, fan que acabi davant d’ell en una cursa. Precisament aquesta es la gràcia de l'orientació, que no sempre guanya el més fort.
Una mica mes tard arriba en Manolito, que tampoc ha tingut un bon dia i els seus seixanta minuts i escaig que ha trigat en completar el circuit INI-A el deixen una mica allunyat del podi.
Les primeres classificacions em diuen que vaig segon, però encara han d’arribar la majoria de “pates-negres” d’H21B i els cinc minuts que ja em separen del primer no conviden a l'optimisme i amb la incògnita del desenllaç ens muntem en el cotxe, que tenim dos hores de retorn i cal arribar aviat a casa.
El dilluns a la nit ja han penjat la classificació final i em sorprenc al veure que només m'han sobrepassat dos corredors més, el que em deixa en quarta posició, a un minut i set segons del tercer (si no hagués arribat tard a la sortida, la diferència hagués estat d'aquests set segons). La meva primera medalla de xocolata, esperem que no sigui l'última i que algun dia aconsegueixi millorar aquesta posició, perquè com segurament diria el mestre Di Blasi, ya estamos a siete segundos de subir al cajón.
La setmana que ve tornem a orientar-nos a Mediona, aquesta vegada sobre la BTT, on no he aconseguit guanyar a Abel mai. Serà aquesta l'ocasió? Tremola Abelardo, tremola, jojojojo
CESAR
5 comentarios:
Que passa crack, per fi t´has carregat a l´Abel ENHORABONA...si tens alguna foto enviala que la afeixiré al text
Manolito:"Onde cony está la baliza 11?"
Manolito, la baliza 11 la escondió el Cesar, siempre hace lo mismo, jejeje
Ieeeep!! No tinc fotos "del evento", pero miraré d'escanejar el mapa i te'l passo.
Manolito, menos buscar la baliza 11 y más actualizar el blog, que estoy hasta el moño de verte el jeto en la Cursa dels Bombers ;)
Salutacions,
César
Ok. neng, si vols puc penjar la classifició ????????. MANOLITO enviam la foto de grup de la TRAMUN
Publicar un comentario