18/1/10

L'EMILI I EL SENGLAR







MAPA I ALTIMETRÍA DE RUTA

JOJOJO... no és el que sembla la foto. Que l'Emili no s'ha carregat cap senglar. El que passa és que el Sr. és molt curiós, i no va parar fins que va descobrir que l'animal en qüestió era de plàstic. Pel que sembla el fan servir en algunes finques per fer tir al blanc, mes concretament amb arc i fletxes.



Com sempre varem sortir de la benzinera a les 9 del matí, aproximadament. Era molt estrany, no hi había cap topero, només nosaltres, els A PIKE, l'Eloi amb la família i en Feli amb alguns nens i els corresponents pares del Club Ciclista Guixols. És possible que hi hagués alguna cursa i no ens haguéssim assabentat.
Emili, Cèsar, Abel, Narcís, Manel, Jordi, Ah ¡ en Joan avui no ha vingut, pel que sembla ahir va sortir de marxa... Eren les 9' 15h. quan enfilàvem cap a Santa Cristina amb la intenció de pujar per l'Església en direcció al Mas Nou. El Sherpa Jordi ens ha obsequiat amb tota una sèrie de corriols fantàstics que pujan desde el carril bici fins arribar, després de perdrens unes quantes vegades, a la carretera que ens portará fins al golf.
Girem a l'esquerra en direcció a Romanya per l'asfalt, quan de cop i volta, i passats uns pocs Kilòmetres girem a ma dreta per un corriol bastant amagat que ens portarà a resseguir en paral•lel la carretera asfaltada. Arriben al circuit quan a algú se l'hi acut posar-se a fer salts en un fort desnivell, cap problema, càmera en ma i apa! per la posteritat...
Després de recuperar forces amb un plàtan i algun Kit-Kat tornem a la carretera principal fins arribar a Romanya on carreguem d'aigua les ampolles. Després com sempre, a la que ha arribat la primera baixada seria... be, un dia ens farem mal de veritat (sense comentaris). Arriben a la carretera de la Font Picant a Romanya, l'atravesem i agafem també de baixada, una forta baixada, un camí que ens portarà fins a les bardisses de la riera de Salenys, som a baix del tot... be ara toca pujar. Hi ha una mica de pike... en Manel es vol carregar al seu germà com sigui, i ho aconsegueix. Burro l'últim però aquesta vegada de pujada..."tela".






Per cert aquí deixo un vídeo corresponent a varies sortides, espero que us agradi.
Arribem a dalt del GR. i ens dirigim cap al carril bici amb la intenció de trobar un corriol que comença, o acaba al Km. 11. No hi ha sort, no l'hem trobat.
Agafem el carril fins al Rest. Cala Maria on agafem l'autovia i passem a l'altre costat per pujar per "les vaques"... aquesta vegada L'Abel l'hi torna la pilota a en Manel, que pel que sembla s'ha trencat per l'esforç realitzar a Salenys. Arribem a dalt, quan de sobte l'Emili diu; Mira un camí... JEJEJE, semblava nou. Comencem a baixar quan de cop i volta trobem una tanca metàl•lica que ens barra el pas. Cap problema, la seguirem camp a través. En Jordi i jo anàvem primers quan ens adonem que els altres no venen... diuen; Mira, hi ha un senglar dins la tanca. El senglar, totalment inmovil, observa com li tirem troncs i pedres a veure si reacciona, encara que només sigui per comprovar si es viu o al menys que sigui de veritat. El senglar segueix sense moure el cul, quan de sobte l'Emili salta la tanca i va a comprovar-ho... s'hi anava acostant lentament, molt lentament, com si de sobte tingues de sortir per cames. ÉS DE PLÀSTIC...!.


En un moment donat, i desprès d'haver jugat una mica amb el senglar de plàstic; Mira un camí nou!.... JEJEJE. Després de baixar durant un centenar de metres, ens trobem un mig d'uns camps llaurats just al darrera de l'església de Solius... ( no feu soroll, si us plau)... en total silenci, per què no ens vegi ningú acabem sortint pel jardí de L'Església, just on hi ha la porta dels diorames dels monjos... UF.
Be la resta ja el sabeu... TRAMUNTANA.

SALUT I PEDALS



NARCÍS

No hay comentarios: